El 23 de Maig de 2011 sobre les 16:30h la Laika, la meva Laika ens va deixar per sempre....; la seva vida es va apagar d'una manera ràpida i sense tenir temps per pensar ni reaccionar.
Estic trista, sense ganes, sense forces...., he tardat en dir-ho a les persones que se l'estimaven i apreciaven, ni jo mateixa em creia que la Laika mai més seria ja amb mi.
La sensació de buidor que m'envolta és immensa, ja no la podré tocar, parlar, veure.... ja no la podré mirar als ulls ni abraçar-la....
Aquell 7 de Setembre de 2001 una gossa de la protectora de Torredembarra em va captivar, enamorar.... escollir... per fer-me l'honor de cuidar-la, protegir-la i estimar-la.... i espero de tot cor haver estat a l'alçada i no haver-la defraudat. Dins del meu cor hi ha tristesa, decepció, nostàlgia..., però també hi ha gratitud i amor incondicional cap a un ser únic, sense malícia...., em va oferir el gran privilegi de conviure amb ella durant casi 10 anys, la Laika em va ensenyar a saber tenir un gos; Laika.... siguis on siguis esperem, perquè vindré a buscar-te i ja res ens podrà separar. Vas ser i seràs la primera gossa, vas ser i seràs la millor cosa que he fet i he tingut mai.... sempre t'estimaré, recordaré i honoraré..... gràcies per haver-me escollit i compartit amb mi 10 anys meravellosos....
Els meus més sincers agraïments a:
La Helena i l'Enric de la clínica veterinària Tàrraco Veterinària...., per haver-me ensenyat que un gos també pateix ansietat i una mica de comportament cani.
A Josfre Sancho i el seu equip de veterinaries de la clínica veterinària Nova Veterinària..., per ser uns grans professionals però encara més ser unes grans persones..., humanes i compromeses amb els animals; a la Laika la van cuidar molt bé.
A la Susi i el David del club d'ensinistrament i agility de Bonastre...., per ajudar-me a tenir paciència amb la Laika i a saber-ne gaudir d'una manera diferent i per ensinistrar-la.
Al Javi i la Silvia de Can Fauna..., per acabar de ensinistrar-la, per donar-me lliçons sobre el “saber tenir gossos/as, per introduir-me dins del mon del treball i esportiu, per fer-me sentir orgullosa de la Laika.... una gossa abandonada i adoptada ja d'adulta, i que vam demostrar que poden ser perfectament recuperables amb dedicació, constància, paciència, devoció i amor.
A Bofarull Veterinars i al seu equip...., per volcar-se en els últims moments de vida de la Laika, per intentar salvar-la i per haver estat amb ella en l'últim moment...., jo no vaig poder, i em reconforta saber que la vaig deixar en bones mans, mans professionals i humanes.
Agraïments a: la gent del parc de la ciutat (amics de “perreries”); també a la Josepa; a la Meritxell; a la Yolanda, a la Loli; a la Noe.... (segur que em deixo a més gent, però també va per ells): gràcies a tots per estimar i apreciar la Laika.
I per últim, agraïments, molts agraïments a: la meva mare Isabel, el meu germà Òscar, la meva cunyada Sandra i el meu marit Jaime per tenir paciència i entendre que sense la Laika, no anava enlloc.
Miami-Platja (Mont-Roig del Camp), 28 de Maig de 2011
